L’ òpera prima del cineasta Halfdan Ullmann Tondel, també autor del guió, és una proposta molt sòlida que aborda una temàtica dura d’ una manera tant, a estones, incòmoda com impactant.
El guió pren com a leitmotiv resoldre la situació que s’ ha donat entre dos alumnes d’ una escola per desenvolupar-se en moltes subcapes, certament interessants: des del funcionament de l’ escola (mostrat per la professora que ha de mediar en la reunió, el director i la cap d’ estudis), passant per la situació personal de la mare d’ un dels alumnes i de l’ altra banda, els de l’ altre alumne en conflicte, amb l’ afegit de que són cosins: ja que el pare d’ un i la mare de l’ altre són germans. A partir d’ aquí la trama evoluciona des de la primera trobada de la reunió, amb les primeres reaccions, passant a l’ evolució de la mediació; intercalant uns descansos que aporten molta informació de les diverses situacions personals dels implicats i les seves relacions, en aquests descansos s’ hi afegeixen algunes escenes oníriques (algunes, malauradament, tenen el gran perill de distreure l’ espectador i descentrar-lo del conflicte). En el tram final, a més, la reunió està en paral·lel amb una altra reunió dels pares i mares dels alumnes de la mateixa classe convocats per un altre tema però que acaba convertint-se en un judici paral·lel del mateix cas. El desenllaç es va enfosquint a mesura que avancen les hores per finalitzar en una magistral seqüència sota la pluja on, sense paraules, es mostra perfectament el desenllaç i la posició dels diferents actors d’ una manera brillant. Aquesta escena podria perfectament ser el gran final del film, però és ben cert que l’ epíleg posterior té una sentència absolutament potent i imprescindible.
‘La tutoría’ és una pel·lícula potent, un gran debut (merescudament escollida per l’ Acadèmia del Cinema de Noruega per aspirar a l’ oscar) no apte per a tots els públics: però de ben segur que els espectadors que siguin pares/mares no podran evitar qëstionar-se per la seva reacció, mentre que el públic general, després de veure-la, hi seguirà pensant i fent-se diverses preguntes.