L’òpera prima de Lluís Danés és una proposta interessant i tècnicament realment tan arriscada com treballada. Tots els escenaris estan recreats del no res en un brillant exercici de direcció artística, acompanyada per uns aconseguits vestuari i maquillatge. A més el film està rodat en gran part en blanc-i-negre, amb l’excepció d’unes escenes concretes en que hi ha color i un vermell que en moments puntuals està insertat en el blanc-i-negre per ressaltar certs apunts de tensió.
La pel·lícula reflexa molt bé la Barcelona de principi del segle XX, amb l’abisme entre classes socials i com una serveix als capricis de l’altra, com descobrim a partir del cas del cèlebre personatge del títol, Enriqueta Martí: personatge de l’imaginari de la Barcelona de l’època (excel·lent Nora Navas), que investiga un periodista (un Roger Casamajor sobreactuat en certs moments) adicte a la morfina, amb l’ajuda d’una prostituta (tendra i veraç, un cop més, Bruna Cusí), enfrontat a la propietària del burdell més important de la ciutat (sòlida Núria Prims), capaç d’oferir als aristòcrates de la burgesia qualsevol caprici per satisfer els seus desitjos més foscos. Els tres intèrprets (Casamajor, Cusí i Prims) ja van coincidir fa tres anys a la també dramàtica ‘Incerta Glòria’. Al seu voltant hi trobem uns correctes Mario Gas i Francesc Orella, un poc creïble Sergi López i un sorprenent Albert Pla.
‘La vampira de Barcelona’ (guanyadora del premi del públic de la darrera edició del Festival de Sitges) és un notable debut cinematogràfic i s’ha d’aplaudir la valentia de la seva proposta formal, malgrat que aquesta pugui allunyar-la del gran públic. Una pel·lícula prou sòlida, i en certs moments intensa, força recomanable.