Ens trobem davant d’una proposta tan indefinida com fallida. El guió sembla que no tingui clar cap a on va ni que vol narrar exactament, estrany si tenim en compte que el signa Elvira Lindo, deambulant entre la comèdia i el drama.
Per explicar la lluita constant d’un home per sobreviure perseguint el somni americà no calia anar a rodar a New York. Aquesta història és tan comuna i habitual que podia rodar-se aquí perfectament. El que importa realment al film és la vida i desventures de Juan (un esforçat Javier Cámara que, tot i ser el millor del film, no pot salvar el naugrafi general), l’arribada del seu cosí (un desganat Raúl Arévalo) no afavoreix en res a la trama: és un personatge que no aporta i més aviat molesta ja que no provoca gens d’empatia, més aviat el contrari.
Repetitiva en certs moments, les converses amb la mare via skype cansen, i estranya en altres: el personatge de la sastra i la seva relació amb Juan (sense gens de química, com tampoc resulta creïble la d’Arévalo). L’únic que val la pena de la pel·lícula és la sincera i entranyable conversa entre Cámara i Carmen Ruiz.
‘La vida inesperada’ desprèn una sensació de pèrdua de temps, avorreix i no enganxa en cap moment. Una proposta totalment prescindible.