El retorn de Night Shyamalan al gènere de terror és totalment desafortunat. Començant pel format visual, tot i que el muntatge està molt aconseguit, en que desconcerta l’excés de càmara a l’espatlla que combina les visions dels dos germans protagonistes. Si bé els seus caràcters es complementen prou bé, els joves intèrprets que els interpreten (Olivia DeJonge i Ed Oxenbould) no resulten gens convincents.
El ritme és molt lent i el transcurs dels escassos cinc dies en que es desenvolupa la història es fa llarguíssim tot i els escassos 94 minuts de metratge del film. De dilluns a dijous només algun puntual cop d’efecte desperta el mínim interés, tots protagonitzats per l’àvia; una creïble Deanna Dunagan que és el millor de la pel·lícula amb diferència. Quan arriba el divendres, darrer dia de la visita del títol, un gir de guió inesperat fa preveure un clímax final que promet ser potent però ni això: manté el to gris i avorrit de tota la proposta.
Resulta sorprenent veure com la carrera de M. Night Shyamalan (director i guionista de joies com ‘El sexto sentido’, ‘El protegido’ o ‘La joven del agua’) continua en caiguda lliure encadenant fracàs rere fracàs, i ja van tres: ‘Airbender’, ‘After Earth ‘ i ara aquesta ‘La visita’, cada cop té més difícil torna a aixecar el vol. Una autèntica decepció.