‘Las apariencias engañan’ és una comèdia que no aporta res de nou: el seu argument és típic i molt simple, les seves situacions i gags tòpics i el seu desenllaç totalment previsible. Davant d’aquests arguments el film només el podria salvar el carisma del seu quartet protagonista i no és el cas.
El protagonisme està dividit en dues parelles: d’una banda els ‘estàndars’ Zack Galifianakis, que es limita a repetir el personatge que interpreta sempre, i Isla Fisher, la millor del quartet amb diferència; els dos funcionen relativament bé com a matrimoni. Per una altra els ‘perfectes’ Jones, és a dir Gal Gadot, que mostra les seves enormes mancances pel gènere còmic, i Jon Hamm, impassible i inexpressiu. La seva química és absolutament nul·la i les seves escenes en comú no resulten creïbles en cap moment.
El gran problema del film, a part de la seva ridícula premisa argumental, és que la gran majoria de seqüències estan excessivament dilates (la persecussió en cotxe per exemple) i si ja de per si són massa simples, la seva durada encara els resta la mínima gràcia que podien tenir. Només el seguiment d’Isla Fisher a Gal Gadot, l’interrogatori al sotan o la reunió a l’hotel tenen un mínim interés però només són puntuals pinzellades dins d’una ració d’absurds tòpics enllaçats en un bàsic i pobre guió que avorreix fins al seu esperat final. Una pèrdua de temps.
