La continuació de ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’ és una poposta amb un guió estrany. Inicialment assistim al despertar dels poders de la reina del gel del títol (correcta Emily Blunt), una personatge inspirat de manera gens dissimulada en la taquillera pel·lícula d’animació ‘Frozen’, en que retrobem a la malvada Ravenna (una Charlize Theron que es limita a repetir el rol de l’original) i coneixem l’origen del personatge del caçador (Chris Hemsworth que manté la seva inexpressivitat habitual) i del seu amor (Jessica Chastain que demostra una vegada més que resulta convincent en qualsevol personatge). Aquest pròleg ens ofereix els millors minuts del metratge amb diferència.
Després fa un salt temporal i ens situa després dels fets de la pel·lícula anterior. Però la seva protagonista, Blancaneus, desapareix fruit d’un forçat apunt de guió. És en aquest moment quan comença el leit motive del film: recuperar el mirall fins arribar a un desenllaç, fàcil i previsible, que recorda massa el de la primera.
L’anterior film recordava a la mítica trilogia de Peter Jackson ‘El señor de los anillos’ pels diferents éssers que hi apareixien així com per la seva èpica en moments puntuals. Aquesta segona també en segueix la línia, ja sigui per la importància dels nans o bé per l’efecte que el mirall és capaç de provocar en les persones. També com l’anterior, la seva factura tècnica està molt aconseguida (direcció artística, vestuari i fotografia).
‘El cazador y la reina del hielo’ resulta una pel·lícula bastant entretinguda, tampoc aspira a més, i malgrat està lluny de l’excel·lent ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’ n’és una prou digna continuació.
