Amb el trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Javier Cercas, el cineasta Daniel Monzón recupera el ‘cine quinqui’, que va tenir la seva màxima expressió a la dècada dels 80′, donant com a resultat el millor film de la seva filmografia, junt a la multipremiada ‘Celda 211’.
El film segueix a Nacho, alies ‘Gafitas’ (creïble Marcos Ruiz), un adolescent marginat que troba el seu lloc quan s’enamora de Tere (magnètica Begoña Vargas) i entra en contacte amb una banda de delinqüents liderada per Zarco (sòlid Chechu Salgado), que el porta a la zona més fosca de la seva Girona natal. S’ha de destacar l’excel·lent i acurat treball d’ambientació, especialment el vestuari i direcció artística, que reflexa de manera notable l’època en que transcorre l’acció; el final de la dècada dels 70′, en plena transició, reforçada amb una encertada selecció musical. A part del trio protagonista, també s’ha de remarcar el treball la resta de l’entregat repartiment que funciona molt bé en les seqüències corals. El guió equilibra molt bé les diverses subtrames que viu el protagonista; la seva tensa situació familiar, el seu romàntic despertar amb Tere, la seva cohesió en la banda i la seva relació amb Zarco, que ofereix alguns dels millors moments del metratge. Daniel Monzón demostra la seva bona mà en una proposta complicada però se’n surt amb nota: sap combinar perfectament el moment històric, les vivències més íntimes i personals i les escenes d’acció.
‘Las leyes de la frontera’ és una gran pel·lícula. Un film intens que atrapa l’espectador des del seu inici i aconsegueix que aquest mantingui la seva atenció i interés absolut durant tot el metratge, sense desconnectar en cap moment: una victòria tan difícil com lloable. Una de les millors propostes que ens ha ofert el cinema espanyol aquesta temporada. Molt recomanable.