Aquest reboot de ‘Las tortugas ninja’ té un greu problema: la seva indefinició. Resulta massa seria per al públic familiar i massa simple per al públic adult, de manera que no deixa ningú satisfet. En aquesta nova versió s’ha volgut donar tot el pes i protagonisme de la història al personatge d’April, intentant que, la un cop més limitada i inexpressiva, Megan Fox serveixi com a reclam per a la taquilla però no és suficient, com tampoc la modernització dels quatre herois: tot el conjunt està massa poc clar, donant la sensació que el guió és el de menys, una simple excusa per encadenar les diverses sequències d’acció, les quals, això sí, estan perfectament rodades, especialment la persecució a la neu: realment brillant.
Les quatre protagonistes, tot i haver millorat molt tècnicament, com és lògic i evident, no tenen ni l’empatia ni la personalitat que sí tenien en la seva primera aparició cinematogràfica en la tan desafortunada com entranyable versió que va dirigir Steve Barron al 1990. A Leonardo li falta lideratge, a Donatello li sobren ulleres, l’humor de Michaelangello no té cap gràcia i potser Raphael és l’únic que aguanta el tipus. Casos a part són Splinter, amb un carisma nul, i el malvat Shredder, que visualment és massa exagerat: els braços de la seva armadura semblen navalles suïsses gegants.
Moltes coses a millorar per a la seva tan innecessària com inevitable segona part, si tenim en compte com acaben tots els personatges en aquest avorrit retorn a la gran pantalla.
