James Mangold té una filmografia certament variada en que ha provat en diversos gèneres. Ara, 14 anys després d’ ‘En la cuerda floja’, torna al biopic però totalment diferent: si llavors narrava la vida del cantant Johnny Cash ara mostra el duel entre les escuderies Ford i Ferrari per guanyar la cèlebre cursa del títol i una vegada més ens ofereix una proposta molt sòlida.
Pràcticament tot funciona en el film. La seva factura tècnica és notable: té un acurat treball d’ambientació, vestuari i principalment direcció artística, un muntatge excel·lent (que aconsegueix transmetre la tensió i adrenalina pròpies de les curses) i un so i efectes de so igualment potents. També la seva parella protagonista respon: d’una banda un Matt Damon en un personatge que viu el trasllat del volant a l’altre costat, descobrint l’altra cara de l’esport, i per l’altra un Christian Bale que, malgrat algun excés propi del personatge, realitza una interpretació certament continguda. La seva química funciona i les seves converses (la trobada la nit abans de la cursa final o la darrera xerrada tàctica durant la mateixa cursa) contenen alguns dels millors moments del film (malgrat que en algun moment es perdin en la sobreactuació com en la baralla davant de la casa del pilot).
L’altre encert de la proposta és el seu guió. Les diverses subtrames resulten certament interessants: l’origen de la idea de Ford per participar en el món de les curses, la reunió amb la rival Ferrari (tal i com assenyala un dels personatges sembla talment una reunió de la màfia) o la constant doble moral dels executius de la marca per aconseguir un impossible equilibri entre la necessitat de guanyar i la imatge a vendre a la resta del món. El seu únic handicap és la recreació en certes seqüències, principalment les curses, que provoquen la dilatació certament excessiva del metratge fins als seus 152 minuts finals que acaben resultant esgotadors per a l’espectador, especialment per l’aliè a les curses del món del motor, que corre el risc d’arribar a avorrir-se i desconnectar de la història.
En definitiva ‘Le Mans’ 66′ és la història d’un somni, de fet de diversos: cada personatge té alguna cosa que demostrar, tant a si mateix com a la resta. Ens trobem davant d’una pel·lícula interessant que, tot i l’esforç que ha de realitzar l’espectador (el qual agrairia uns 20 minuts menys de durada), resulta realment convincent.