‘Les combattants’ (guardonada, merescudament, amb el premi Cèsar del cinema francès a la millor pel·lícula revelació) és una proposta sorprenent, original, arriscada i diferent que et descoloca ja al pròleg. La història se centra en una parella d’intèrprets en estat de gràcia, Adèle Haenel i Kévin Azaïs premiats amb els Cèsars a la millors actriu i actor revelació respectivament, que donen vida a dos d’adolescents perduts i inadaptats que, encara que no ho sembli, són realment iguals.
Es tracta d’un film en que són tan importants els diàlegs com els silencis i les accions. La pel·lícula està estructurada en tres blocs ben diferenciats. En l’inicial se’ns presenten els dos personatges: d’una banda un noi que no té clar que farà amb la seva vida i per una altra ella, qui té una única obsessió i està disposada a tot per dur-la a terme. Ella li trastocarà tots els plans i fins i tot l’acompanyarà en el seu propòsit en el segon tram, el millor de tota pel·lícula. En aquest segon bloc veiem la naturalesa real de tots dos personatges i ja en el bloc final com, junts, es desenvolupen en l’obsessió d’ella.
Tot i que es recrea en certs passatges de manera innecessària, fet que dilata excessivament el metratge, ‘Les combattants’ és una proposta innovadora i valenta que sota una aparent senzillesa amaga força profunditat. El seu visionat és molt recomanable.