‘Les doy un año’ és una comèdia de factura britànica i aquest punt ja comporta diversos trets diferencials amb la típica comèdia made in Hollywood. D’entrada, tot i que té situacions hilarants i gags realment divertits, el seu guió és més elaborat, proper, relativament més realista i amb diversos apunts dramàtics. L’altra gran diferència és la seva parella protagonista: no tenen l’atractiu dels especialistes del gènere com Cameron Diaz, Katherine Heighl, James Mardsen o Ashton Kutcher i entre ells no hi ha excessiva química, però precisament aquí és on Rose Byrne i Rafe Spall resulten molt creïbles, sense oblidar el personatge de l’amic estrambòtic i esbojarrat present en totes les comèdies romàntiques britàniques, en aquest cas un Stephen Merchant que acapara tota l’atenció en les seves tres aparicions en pantalla.
La pel·lícula està plantejada de manera inversa al que és habitual en el gènere, aquí la boda és el principi de la trama i el que ens narra és que succeeix durant l’any següent. Al llarg dels seus justos, per no recrear-se excessivament en una història que no dóna més de sí, 97 minuts de metratge assistim a diverses situacions hilarants amb algunes de les quals, el joc de les pel·lícules, les fotos del marc digital o l’habitació amb el colom, és impossible no riure. Tot un èxit per un film que aconsegueix fer passar una bona i divertida estona a l’espectador i li garanteix que en més d’una ocasió no podrà evitar somriure. Un encert del que poden presumir ben poques de les nombroses comèdies que hem vist aquesta temporada.