‘Lío en Broadway’ és una comèdia d’enredo amb tocs de vodevil que respira aroma de l’alta comèdia del cinema clàssic de Hollywood. Un homenatge constant ja amb la cita dels esquirols, que pertany al film ‘El pecado de Cluny Brown’, que va dirigir Ernest Lubitsch al 1946 i que veiem als crèdits finals, que es recordada constament al llarg del metratge, així com en les diferents referències que fa durant l’entrevista el personatge d’una radiant i convincent Imogen Poots que serveix de narradora de la història.
El segell de l’estil de Woody Allen també és omnipresent en tota la pel·lícula. Des de la mateixa entrevista d’Imogen Poots directament a càmara, la seva jazzística banda sonora, algunes situacions i diàlegs realment hilarants o el caràcter dels seus personatges; Owen Wilson, que va rodar ‘Midnight in Paris’ a les seves ordres, interpreta el seu rol talment com si fós una continuació d’aquella, amb els mateixos tics i registres. Al costat de la parella protagonista, hi trobem un estoll de secundaris format per una convincent Kathryn Hahn, un encasellat Rhys Ifans i una sorprenent Jennifer Aniston que, en la millor interpretació de la seva carrera, es dedica a robar els plans i l’atenció de tothom en cada aparició en pantalla.
Amb diverses escenes realment divertides (la trobada del grup al restaurant, per exemple), una aparició final totalment inesperada i un ritme constant al llarg dels seus escassos però suficients 95 minuts, tot i que algun personatge arriba a fer-se excessivament repetitiu, la proposta aconsegueix resultar força entretinguda. Una bona comèdia que desprèn certa nostàlgia de l’època daurada de la fàbrica de somnis de Hollywood.