L’any 2010 Albert Espinosa va escriure el guió de l’entranyable, aquella sí, ‘Herois’, dirigida per Pau Freixas. Ara l’escriptor ha repetit la fòrmula amb aquesta ‘Live is life’, dirigida per Dani de la Torre (canviant absolutament de registre després de les excel·lents El desconocido i La sombra de la ley), amb un resultat molt pobre.
Les comparacions entre ambdues propostes resulten inevitables. L’acció es trasllada de Catalunya en l’anterior a Galícia en aquesta, novament s’ambienta a la dècada dels 80′, matenint l’aroma del cinema juvenil d’aventures propi de l’època en títols com ‘Cuenta conmigo’ o ‘The Goonies’. Els protagonistes tornen a ser un grup de nens, una colla d’estiu; però així com en l’anterior la química i carisma estava plenament aconseguida, ara és pràcticament nul·la. ‘Herois’ mantenia un humor constant i ramificava el guió en diverses subtrames francament interessants, mentre que ‘Live is life’ es manté molt més linial, fins al punt que el perill constant amb que es troba el grup protagonista acaba resultant repetitiu i les subtrames actuals no tenen la profunditat de l’altra, alguna fins i tot (Esperanza) és tan poc creïble que acaba espatllant encara més el resultat final. D’altra banda s’ha de destacar que la nova compta amb una factura tècnica molt millor que l’anterior, resulta notable el seu muntatge (amb unes potents imatges de dron), excel·lent la seva fotografia i preciosa la seva banda sonora, obra del compositor Manuel Riveiro.
En definitiva, ens trobem davant d’una feel good movie passable, típica i tòpica i sense cap originalitat, que conté tots els trets característics (ja sigui en cinema o en literatura) de l’obra d’Albert Espinosa. Una proposta entretinguda per al públic familiar que ofereix un visionat agradable, però sí has vist la brillant ‘Herois’ desprèn una sensació de mala fotocòpia. Una llàstima.