• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    04/02/2023

    Llaman a la puerta

    llaman a la puerta

    M. Night Shyamalan continua amb la seva irregular trajectòria; després de les fallides Glass i Tiempo ara firma una proposta absolutament rodona. ‘Llaman a la puerta’ és, probablement, el seu millor film en la darrera dècada.

    El guió funciona amb la precisió d’ un rellotge, atrapant ja l’ espectador en el pròleg; amb la trobada de Leonard (un Dave Bautista en el millor treball de la seva carrera, tret d’ altra banda gens difícil d’ aconseguir) i la jove Wen, rodada amb uns encertats primers plans molt tancats i que evoca la seqüència entre la nena i el monstre del clàssic ‘Frankenstein’. A partir d’ aquí ja ens tanquem en la cabana en que es desenvolupa tota l’ acció. L’ espectador viu el mateix viatge que la família que l’ ocupa: descobreix qui són i el perquè de les accions dels quatre visitants alhora que ells, en un procés de tensió in crescendo que provoca que el director, molt encertadament, aturi puntualment la narració amb flashbacks sobre la parella perquè l’ espectador respiri i alliberi una mica de la tensió acumulada. Com Eric i Andrew, l’ espectador passa de l’ horror (el primer acte que recau sobre Redmond) i incredulitat inicials (la motivació del quartet) al convenciment; mostrat en dues vesssants perfectament diferenciades, l’ acceptació (Eric) i la negació (Andrew), fins arribar a la conclusió que el desenllaç resulta tan desgraciat com inevitable, amb la pressió, dificultats i sacrifi que representa.

    M. Night Shyamalan recupera el bons pols narratiu que el va consagrar amb, les ja llunyanes, ‘El sexto sentido’ o ‘El protegido’; torna als espais tancats de la pobre  Múltiple; i a la cursa contrarellotge de la incompresa ‘El incidente’ i del seu anterior, i desafortunat, treball ‘Tiempo’, oferint-nos la seva millor versió en anys. Esperem que aquesta versió hagi tornat per quedar-se.

    Entrada anterior « TÁR
    Següent entrada Almas en pena de Inisherin »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada