‘Lo mejor para ella’ és un drama, amb algun apunt còmic, que no acaba de quallar. El millor del film amb diferència és la seva parella protagonista: Kevin Costner qui, tot i oferir-nos una bona interpretació, està molt lluny d’alguns dels grans registres de la seva filmografia i Octavia Spencer qui, tot i convèncer, naufraga en la indefinició del seu personatge; indefinició extensible a tot el film. Això sí, les seves escenes en comú ja justifiquen el visionat de la pel·lícula.
Amb un ritme lent i repetitiu, malgasta massa metratge en recrear-se en situacions totalment innecessàries (les adiccions de l’avi i del pare de la criatura, els currículums del professor o les visions oníriques) arribant a dilartar-lo fins un perillós límit de pèrdua d’interés i avorriment. Per sort, les escenes del judici compensen, mantenint l’atenció en el desenllaç del conflicte de la trama.
És cert que ‘Lo mejor de ella’ és una proposta molt senzilla i sense grans pretensions, però és tan fluixa que desprèn la sensació de telefilm.