Després de la fluixa Hasta que la boda nos separe, Dani de la Orden es manté en el gènere còmic però recupera el to sensible que mostrava en el seu díptic de debut: ‘Barcelona, nit d’estiu’ i Barcelona, nit d’hivern, de la que en recupera, en rols molt secundaris, a Clara Segura i a un desaprofitadíssim Alberto San Juan, ja que el seu personatge resulta realment hilarant.
El pròleg que viu la parella protagonista, amb força química (els creïbles Álvaro Cervantes i Susana Abaitua), ens pot portar a creure que ens trobem davant l’enèssima comèdia romàntica i esbojarrada tan habitual a la cartellera, però ben aviat l’entrada d’Adri a la institució dóna un aire diferent a la proposta. A part d’intentar conquerir Carla, s’anirà integrant en el grup de pacients i adonant-se de les seves particulars problemàtiques. Aquest grup de secundaris funciona, i molt, especialment el brillant Luis Zahera, el millor del repartiment amb diferència, i els seus respectius casos s’aniran resolent en paral·lel a la història del duo principal. El director mostra, un cop més, que té bona mà en el gènere; sap mantenir el ritme i el tempo i, sobretot, aconseguir que el toc de sucre sigui el just, evitant que arribar a empalagar, equilibrantr els gags més divertits (la recerca de Saúl, la història entre Marta i Víctor o, sobretot la darrera reunió editorial de la revista) amb els passatges més seriosos (els canvis en l’estat de Carla).
En definitiva, ‘Loco por ella’ és una comèdia solvent i aconseguida que assoleix sobradament el seu objectiu, que no és altre que proporcionar a l’espectador una sana i agradable ració de desconnexió i entreteniment apta per a tot tipus de públic.