‘Longlegs’ és un thriller fosc i molt tèrbol com ja acredita el pròleg, on tenim una pinzellada del seu dolent (un Nicolas Cage brillant i desaprofitat, el seu personatge reclama més minuts de metratge) però malgrat aquest prometedor inici, la pel·lícula no aconsegueix atrapar l’ atenció de l’ espectador i, encara menys, mantenir-la.
L’ atmosfera creada és un dels pocs trets aconseguits de la proposta, amb algunes seqüències visualment potents (la inspecció de la granja per part dels dos agents, l’ amagatall del dolent, que evoca al Búfalo Bill de la mítica ‘El silencio de los corderos’, o la detenció a la parada del bus), junt amb alguna seqüència realment inquietant (l’ interrogatori, la millos escena del film) però insuficients per salvar la pel·lícula. La principal culpable és la seva protagonista, una absolutament plana i inexpressiva Maika Monroe. És ben cert que la natura del seu personatge necessita la introversió i aillament, però la nul·la capcitat per transmetre la més mínima emoció (fins i tot en l’ únic moment de la trama en que el personatge arriba a somriure) provoca, a part de zero empatia, que l’ espectador no s’ interessi en el transcurs de la investigació i, molt menys, en el seu desenllaç. Tampoc el guió ajuda a canviar aquesta tònica, ja que és força pobre i la seva ressolució no convenç en cap moment, amb un clímax certament desafortunat.
En definitiva, ens trobem davant d’ una pel·lícula fallida i avorrida que, malgrat la seva tensa ambientació i l’ escassa participació de Cage, no desperta la més mínima atenció ni intriga i resulta absolutament plana durant els seus intranscendents 101 minuts. Una llàstima.