Després de l’ autèntica decepció que ha suposat la Fase 5 del MCU, aquesta ‘Los 4 Fantásticos, primeros pasos’ inaugura la Fase 6 i suposa un gran brot d’ esperança: ens trobem davant de la millor proposta de Marvel en molts anys.
El film és rodó: tot funciona en una pel·lícula ideal per a tots els públics. De factura tècnica brillant (muntatge, so, efectes visuals i de so), amb l’ afegit d’ un notable treball d’ ambientació retrofuturista pròpia de la dècada dels 60′ (vestuari i especialment direcció artística), tot envoltat per una excel·lent banda sonora, obra de Michael Giacchino, un quartet protagonista amb força química (tot i que, malauradament, el darrerament omnipresent i sobrevalorat Pedro Pascal mostra una vegada més el seu nul carisma) i uns dolents amb força: tant Galactus com, especialment, Shalla Bal (esperem el seu retorn en futurs films). El film té ritme i funciona en tots els àmbits: ja sigui en les seqüències d’acció (tant a l’ espai durant la recerca de Galactus com, sobretot, en el seu apoteòsic clímax final) com en les més intimistes i personals (la familiar relació del quartet o la del matrimoni); a més, encertadament, malgrat ser el debut del grup al MCU, no ens trobem davant d’ una pel·lícula estàndard d’ origen: un simple reportatge en un programa televisiu ens narra com els superherois han arribat a convertir-se en els personatges que coneixem, quatre anys després de l’ accident que van viure.
En definitiva, l’arribada del nou grup de superherois (junt a l’ esperat sotrac que suposaran els X-Men) al MCU sembla que resultarà un punt d’ inflexió i aquesta Fase 6 suposarà un ressorgir d’ un univers en hores molt mol baixes. De moment aquest primer capítol és una entretingudíssima delícia 100% recomanable.