‘Los hombres libres de Jones’ és un western èpic i molt ambiciós, ja que intenta abarcar un llarg periode temporal, narrant un dels capítols més desconeguts de la Guerra de Secessió d’EEUU.
La seva factura tècnica és notable (fotografia, vestuari, escueta però adient banda sonora) com també ho és la seva factura artística: el seu estoll de protagonistes, encapçalat per un convincent Matthew McConaughey. El seu problema és el ritme. Després d’un excel·lent pròleg, que ens situa perfectament en l’horror de la guerra, el film es desenvolupa amb un tempo massa lent; en certs passatges recorda moltíssim a ‘Robin Hood, príncipe de los ladrones’ i puntualment també evoca inevitablement a ‘Braveheart’, alternant moments de pausa i reflexió amb algunes escenes d’acció brillants (com la del funeral). És ben cert que són molts els fets que s’han de narrar i que requereixen el seu temps d’assimilació però el ritme fa que en molts moments el guió corri el risc de la desconnexió de l’espectador amb la trama, amb el greu afegit d’uns absolutament prescindibles flashforwards que, a part de no aportar res al moment en que es troba la trama, provoquen spoilers immediats d’allò que succeïrà a continuació, dilatant, a més, el metratge final.
La pel·lícula de Gary Ross denota que està feta amb passió i entrega però requereix una predisposició prèvia per part de l’espectador; sense aquesta pot ser que acabi esgotat. Tot i així, ens trobem davant d’una proposta molt sòlida.