No sembla que hagin passat 14 anys de l’estrena de la magnífica ‘Los increíbles’. Brad Bird, una vegada més darrera de la càmara i autor del guió, ens proposa una seqüela, situada immediatament després de l’original, novament brillant a nivell tècnic (muntatge, so, efectes de so), acompanyada d’una partitura que evoca tant la saga ‘Misión Imposible’ com els clàssics del mític James Bond (especialment en els seus títols de crèdit finals) i amb un interessant rerefons en un guió sòlid que converteix el film en una pel·lícula adreçada, clarament, al públic adult.
S’ha de destacar el to femení de la història; un homenatge al sacrifici de la dona representat en el personatge d’Elastic Girl, que aporta les seqüències més trepidants del film, la del tren per exemple, en la seva lluita per retornar als superherois al seu estatus social (un conflicte moral també explorat a Capitán América: Civil War de Marvel), mentre, per contra, Mr. Increíble s’ha d’enfrontar a una tasca més difícil encara: fer-se càrrec de la casa i, sobretot, de la família; amb especial atenció al petit Jack-Jack i el descobriment dels seus sorprenents poders, el tram més hilarant de la pel·lícula. Així tenim com a resultat una proposta que equilibra perfectament acció i diversió i que es veu reforçada per un excel·lent clímax final en que trobem a tota la família unida, tancant el cercle ja que el film comença de la mateixa manera, augmentant, encara més, la qualitat de la producció.
Al nivell de la seva excel·lent predecessora, aquesta continuació, igual que l’anterior, hauria d’aconseguir el proper oscar a la millor pel·lícula d’animació. Esperem que si Brad Bird decideix oferir-nos una altra entrega no trigui uns altres 14 anys. Absolutament impescindible.