‘Sinsajo’, tot i que s’hagi estrenat en dos volums és una pel·lícula única, resulta un gran final per una saga absolutament rodona. L’estructura i el ritme de cada capítol com la de la saga són perfectes. Cada capítol està estructurat en presentació de la situació, preparació i reflexió i desenvolupament d’una nova edició dels jocs del títol. ‘Los juegos del hambre’ servien de plantejament per posar-nos en situació: la distribució de Panem en 12 districtes i perquè, el motiu dels jocs i el seu funcionament. A ‘En llamas’ teniem el duel ja obert entre Katniss i el president Snow i s’intuïa l’inici de la revolució. Aquest tercer ‘Sinsajo’ és l’esclat d’aquesta revolució i les seves conseqüències.
Si el seu primer volum era una mostra perfecta del plantejament del conflicte i la utilització de la propaganda amb el Sinsajo del títol, aquest segon volum ens mostra en la ressolució la corrupció del poder en un final brillant. El guió és la meitat de l’èxit de la proposta, l’altra és la seva protagonista: una convincent i entregada Jennifer Lawrence que porta perfectament el pes de la saga com a líder involuntària, amb els seus nombrosos dilemes interns i crisis morals. El seu antagonista és un recuperat Donald Sutherland a qui feia anys que no veiem en un personatge amb tanta presència. Durant tota la trilogia Lawrence ha comptat amb dos excel·lents secundaris com han estat Woody Harrelson i Elizabeth Banks i, a més, a la segona entrega s’afegia a la saga el desaparegut Philip Seymour Hoffman i en el tercer volum Julianne Moore. Malauradament, els altres dos personatges que tenien més pes en la història, per la seva proximitat i relació amb Katniss, són els que no han estat a l’alçada: tot i que al llarg de la saga passa per tot, Josh Hutcherson (Peeta) ha estat absolutament pla sense transmetre pràcticament cap emoció, mentre que Liam Hemsworth (Gale) ha mantingut la seva inexpressivitat en tot moment.
Tot i que s’ha promocionat com una saga juvenil, ‘Los juegos del hambre’ és una proposta apta, és més recomanable per a tot tipus de públics ja que és una de les sagues més equilibrades, aconseguides i rodones que hem vist.