El director i guionista Alexander Payne té un segell molt característic: els seus films habitualment contenen un guió sòlid que aprofundeix en la relació de personatges normalment complicats i atípics. ‘Los que se quedan’ reflexa perfectament aquesta dualitat.
L’ acció se situa durant les vacances de Nadal en una elitista escola (que podria recordar la de la brillant ‘El club de los poetas muertos’, sense la seva rigidesa extrema) i està protagonitzada per tres personatges que es veuen obligats a quedar-s’hi (els personatges del títol). D’ una banda un alumne que, després d’ una decepció familiar i a darrera hora, veu truncades les seves expectatives (convincent Dominic Sessa) i per una altra un professor a qui li encarreguen la feina també a última hora i sense esperar-ho (Paul Giamatti en la seva millor interpretació en anys i que hauria de ser un dels aspirants al premi a millor actor protagonista en la propera edició dels oscars). Completa aquesta disfuncional i sobrevinguda família la cuinera del centre, que està en procés de dol per la pèrdua del seu fill a Vietnam (sòlida Da’Vine Joy Randolph). Durant el metratge (excessivament dilatat; una retallada d’ uns 20 minuts hagués donat més intensitat a la proposta) assistim a la transformació i evolució de la relació dels dos protagonistes (que evoca a la que mantenien el coronel Slade i Charlie a l’ excel·lent ‘Esencia de mujer’).
Ens trobem davant d’ una pel·lícula molt interessant, però en absolut ni fàcil ni per a tots els públics, amb un guió (que també hauria d’ aspirar a l’ oscar) que mescla tocs de comèdia i drama amb un equilibri perfecte. Una proposta tan notable com recomanable.