El nou trasllat a la gran pantalla de la novel·la de l’ autor Warren Adler resulta un absolut fracàs i l’ únic que aconsegueix és millorar el record de l’ anterior adaptació cinematogràfica de l’ obra, ‘La guerra de los Rose’ dirigida per Danny DeVito l’ any 1989, que sense ser una gran pel·lícula ara millora molt amb la comparació.
Res funciona en el film. La primera trobada entre la parella protagonista és absolutament ridícula i ja marca la tònica de la resta de metratge. A més el matrimoni té una química nul·la (contràriament a l’ excel·lent que tenia la parella de l’ original, Kathleen Turner i Michael Douglas) i la culpa és d’ Olivia Colman, un gran error de càsting ja que no resulta creïble en cap moment, al seu costat Benedict Cumberbatch fa el que pot però no és suficient per salvar la proposta. Al seu voltant la resta de personatges tampoc aporten res: els companys de feina d’ ella són arquetípics i plans (la reacció en l’ escena de la cambra frigorífica no té cap sentit), mentre que els amics d’ ell són totalment falsos (la seqüència del sopar és un autèntic desgavell) i el running gag del personatge de Kate McKinnon tan pobre com repetitiu. La trama avança recreant-se en excès en detalls superficials i prescindibles i, en canvi, la disputa per la casa té poc pes i només serveix de pretext per una estranya discussió prèvia al desenllaç final, que no té la maldat i el sarcasme de l’ anterior.
‘Los Rose’ és un probre conjunt de despropòsit rere despropòsit sense cap alicient, interès ni sentit. Un remake tan innecessari com prescindible. Una de les pitjors pel·lícules de la temporada.