
El fet de rodar un remake d’un dels westerns més cèlebres de la Història és un pretext per realitzar un homenatge a tot un gènere. De fet del film de John Sturges només en pren la premisa argumental i li fa una referència explícita en els crèdits finals amb el mític tema central de la pel·lícula original.
Antoine Fuqua demostra el seu amor per un dels gèneres cinematogràfics més clàssics, la seva pel·lícula té tots els trets característics del gènere però amb un toc, dins de les seves possibilitats argumentals, prou realista. És una pel·lícula seca, bruta i aspra de factura tècnica brillant: des del seu excel·lent muntatge, amb una interessant construcció de plans i posició de càmara, passant per uns encertats so i efectes de so, fins a unes acurades fotografia i direcció artística.
El seu heterogeni grup protagonista es complementa prou bé i té força complicitat, malgrat que és ben cert que els personatges de l’oriental i l’indi (la variació més accentuada respecte a l’original) resulten una mica xocants amb el realisme general de la proposta. Els seus intèrprets responen al repte: la química entre Denzel Washington i Ethan Hawke es manté intacta 15 anys després de ‘Training day’ del mateix Fuqua, en la seva retrobada s’hi fa una referència implícita, Chris Pratt resulta prou convincent tot i que manté els seus innecessaris apunts còmics que ja va mostrar als seus treballs anteriors, Jurassic World i Guardianes de la Galaxia, fins a un Peter Sarsgaard que està a l’alçada com a enemic (tot i que podíem esperar més del clímax final que, tot i que correcte, és més fluix d’allò vist abans). A més, sorprenentment, en un gènere tan masculí com el western Haley Bennett aprofita perfectament les seves aparicions en pantalla per captar l’atenció i no desentona en absolut.
Ens trobem davant d’una molt entretinguda proposta que resulta un cant d’amor a un gènere que farà les delícies tant dels seus fans més irreductibles i puristes, sempre hi quan no la comparin amb l’original ja que el film de 1960 és només una inspiració, com dels espectadors que busquin ‘simplement’ evasió i entreteniment. Una pel·lícula que gaudirà tothom.