La primera versió francesa del clàssic literari d’ Alejandro Dumas en els darrers 50 anys, és una proposta molt aconseguida i realista, allunyada de les fallides i artificioses versions made in Hollywood que ens han arribat els darrers temps.
Rodada amb un acuradíssim treball d’ ambientació (especialment el vestuari i la direcció artística) i una bona factura tècnica (muntatge), el gran encert de la proposta és el seu ritme trepidant i aconseguir mantenir l’ atenció de l’ espectador tot i ja conèixer la història, tret més meritori encara, fins al punt que sap greu que el format de l’ obra sigui un díptic i hàgim d’ esperar a l’ any vinent per veure el desenllaç de la història. L’ apartat artístic també funciona, començant pel seu protagonista D’ Artagnan (entregat François Civil), el seu interès amorós Constance (fràgil Lyna Khoudri), i els tres famosos mosqueters, amb una notable química, tant entre ells com amb D’ Artagnan: Aramis (Roman Douris), Porthos (Pio Marmaï) i Athos (un sòlid Vincent Cassel que lluïrà, probablement, molt més en el segon volum). I per sobre de tots destaca una brillant Eva Green en la pell de Milady que ens deixa amb ganes de veure tota la seva maldat en el proper capítol.
En definitiva, ‘Los tres mosqueteros, D’ Artagnan’ és una entretinguda i nostàlgica dosi de cinema d’ aventures de qualitat que ens fa recordar un dels clàssics de la nostra vida, especialment els que vam gaudir amb la seva versió d’ animació i canina en la sèrie dels 80′. Un film francament recomanable.