Després de la notable Los tres mosqueteros, D’ Artagnan, el cineasta Martin Bourboulon completa l’ excel·lent díptic de l’ adaptació cinematogràfica de la novel·la més popular d’ Alejandro Dumas aconseguint firmar el seu millor trasllat a la gran pantalla.
Després del film anterior, que servia de presentació de personatges i narrava els passatges més coneguts del clàssic literari, en aquest segon volum l’ acció es desencadena i manté un ritme encara més trepidant que el seu predecessor (novament amb un muntatge brillant). Com s’ apuntava en l’ anterior, Athos (sòlid Vincent Cassel) guanya protagonisme, però si algú destaca és el personatge del títol: una Eva Green en estat de gràcia que es llueix en un ampli ventall de registres, en tots creïble: ja sigui en el seu vessant fràgil, d’ acció o pervers. A més la proposta maté l’ acurat treball d’ ambientació (vestuari i direcció artística), que la dota de força més duresa i veracitat que les nombroses, i majoritàriament ensucrades, versions de la història realitzades made in Hollywood, trets al que s’ ha de sumar la banda sonora, obra del compositor Guillaume Roussel, que adquireix una presència molt més important en aquest segon capítol.
En definitiva, ‘Los tres mosqueteros’ (malgrat la seva separació en D’ Artagnan i Milady s’ ha de tractar com una obra única) és una grandíssima proposta d’ aventures, amb aires de cinema clàssic i una de les pel·lícules més ambicioses del cinema europeu en anys. Un díptic tan nostàlgic com imprescindible.