L’anterior ‘Los Vengadores’ va suposar tota una novetat: veure per primer cop com els diferents superherois es compenetraven com a grup, i el resultat va ser una proposta realment entretinguda. En aquesta segona entrega el factor sorpresa ja no hi és. Tot i que tècnicament és perfecta, els combats (especialment el pròleg i el desenllaç final) són visualment espectaculars, s’ha perdut la sensació de diversió. Joss Whedon ha volgut donar una foscor i profunditat als personatges totalment innecessària; les seves lluites internes i els seus debats morals acaben avorrint i l’espectador només espera les escenes d’acció.
En aquest film queden molt clars la importància i pes de cadascú. L’autèntic líder és el Capitán América i, com ja es va veure a ‘Capitán América: el soldado de invierno’, la seva química en combat amb la Viuda Negra és perfecta. Iron man està sobrevalorat i acaba caient malament, Hulk és una gran arma en les escenes d’acció però perd tot el seu carisma quan es transforma en Bruce Banner i, a més, la seva relació amb Natasha malgasta masses minuts de metratge. Thor continua sent un personatge que no aporta res al conjunt igual que Ojo de Halcón, totalment prescindible, i que en aquesta ocasió té un protagonisme realment excessiu. Per sort, les novetats donen vida a la pel·lícula: molt prometedora la incorporació de Visión, que apunta a figura important en el futur de la saga, així com, especialment, la participació brillant dels germans Bruja Escarlata i Mercurio.
Amb només dues entregues, la història desprèn símptomes d’esgotament; probablement causat per la saturació que provoca la repetició dels mateixos personatges en les seves respectives franquícies. Per sort, al final d’aquesta ‘La era de Ultrón’ s’apunta a un relleu de protagonistes absolutament necessari per donar frescor a la saga.