Rodada en format de docudrama, narrat per la mateixa Virginia Vallejo, l’autora de la novel·la autobiogràfica que adapta, ‘Loving Pablo’ és el film més diferent dins de la filmografia de Fernando León de Aranoa.
A partir de la trobada entre la periodista Virginia Vallejo (excessivament sobreactuada Penélope Cruz) i el narcotraficant Pablo Escobar (un sòlid Javier Bardem a qui ha sentat molt bé el retorn al cinema espanyol i ofereix la seva millor interpretació en anys, després de les fallides Caza al asesino, Piratas del Caribe: la venganza de Salazar o Madre!) el director narra la construcció del càrtel de Medellín i la consolidació de l’imperi més important de la droga amb la seva introducció posterior a EEUU. El guió, un dels grans encerts de la proposta, mostra la seva expansió, la seva incursió en política, les diferents negociacions a nivells supraestatals i l’arribada d’una autèntica guerra armada: són les seqüències de l’ascens de Pablo els millors moments del metratge, que no amaguen la cruesa de les activitats dels seus sicaris, especialment les seves aparicions al parlament o les reunions amb caps d’estat. Per contra, paral·lelament a l’ascens d’Escobar, assistim a la caiguda en desgràcia de la popular periodista, passatges que no estan a l’alçada de la figura del narcotraficant, com tampoc ho estan les diverses reunions amb l’agent de la DEA (inexpressiu Peter Sarsgaard, que en cap moment desprèn la més mínima tensió).
És ben cert que el recent augment de l’interés envers la figura del narcotraficant, protagonista de diverses sèries televisives d’èxit i present en algun altre film, pot otorgar al film l’etiqueta d’oportunista però més enllà de la coincidència de la pel·lícula amb aquest boom Escobar s’ha de reconèixer la vàlua d’una proposta interessant que té un ritme àgil que atrapa l’espectador i el manté en tensió seguint el recorregut vital d’un dels personatges més importants de la hispanoamèrica de finals del segle XX, protagonista d’una etapa realment fosca i perillosa. Sense ser una gran pel·lícula, si que és un biopic més que digne.