George Miller ha recuperat , 30 anys després, l’emblemàtic personatge de Mad Max i, tot i ser una iniciativa arriscada, se n’ha sortit amb nota: és una pel·lícula espectacular. El gran encert és que tot i la tecnologia que ara tenia a la seva disposició no n’ha abusat en absolut, fet que probablement hagués desvirtuat el film com li va passar a la segona trilogia de ‘Star Wars’ de George Lucas, al contrari; manté intactes l’ànima i esperit dels 80.
Nerviosa, trepidant i amb un ritme totalment accelerat, ‘Mad Max: furia a la carretera’ no concedeix treva a l’espectador: ens trobem davant d’una cursa sense fre. Un continu crescendo en intensitat que t’arriba a deixar esgotat. Per sort, molt encertadament, en mig d’aquesta bogeria el director ens dóna alguns necessaris minuts de pausa per recuperar l’alè.
Tot hi funciona com un rellotge. D’una banda l’equip tècnic: la fotografia, direcció artística, maquillatge, so, efectes de so, efectes visuals i muntatge són excel·lents oferint com a resultat una obra visualment molt potent. Per l’altra, la seva entregadíssima parella protagonista absolutament convincent. Tom Hardy aconsegueix que no ens recordem en cap moment de Mel Gibson i, al seu costat, Charlize Theron brilla en un dels personatges més rodons de la seva filmografia.
George Miller ha rodat una pel·lícula acaparadora, èpica, brutal, potent, violenta, salvatge, dura i sense concessions. Una de les millors propostes de la temporada: perfecta.