‘Maggie’ és una proposta de sèrie B sense cap alicient. Els seus escassos 95 minuts de metratge es fan eterns per masses factors. D’entrada un guió sense cap ni peus: des de la infecció zombie que plana sobre el món, que no s’explica en absolut, fins a la reacció tant del protagonista (correcte Arnold Schwarzenegger) envers la seva filla (alarmant que Abigail Breslin ja hagi de participar en projectes d’aquest estil), així com del metge, policies i d’altres personatges.
Amb un ritme lent, pràcticament descriptiu, recreant-se en situacions que no donen de si (algunes realment ridícules com la festa adolescent) la pel·lícula avança sense sentit i sense despertar interés en cap moment. Només alguna escena puntual (l’aparició de Bonnie, la veïna) i el personatge a qui dóna vida Joely Richardson, l’únic que mostra coherència enmig del desgavell general, destaquen però ni de bon troç salven un film que arriba a un desenllaç que converteix en prescindible tot allò vist fins aleshores.
Una autèntica pèrdua de temps.
