La nova proposta de Woody Allen no està entre les grans pel·lícules de la seva extensa filmografia però tampoc és una obra menor. Com en l’anterior ‘Midnight in Paris’, també rodada a França, l’ambientació és acuradíssima; un dels trets més destacats del film. La fotografia, la direcció artística i especialment el vestuari són brillants.
El director ens torna a portar els temes constants en la seva trajectòria però en aquesta ocasió se centra en el debat entre racionalitat i espiritualitat i novament formula l’eterna pregunta: ‘hi ha realment alguna cosa més enllà?’. Per servir aquest debat, Allen marca les dues postures en dos personatges totalment contraposats: d’una banda l’encertada Emma Stone, que resulta radiant en el seu rol, que representa l’espiritualitat i la màgia del títol en front de l’irregular Colin Firth, que així com en certs moments reflexa molt bé l’esperit del seu personatge en d’altres sembla completament desubicat, símbol de la racionalitat i incredulitat absoluta.
‘Magia a la luz de la luna’ resulta una comèdia agradable, divertida, no tan irònica com és habitual en el director i que deixa un bon regust, tot i que (i això resulta curiós si parlem d’un film de Woody Allen) amb alguns minuts menys de metratge hagués estat una proposta molt més rodona. Sigui com sigui, la cita anual amb el mestre de New York és una obligació imprescindible per a tot bon cinèfil.