La segona pel·lícula d’Albert Pintó és una proposta certament intensa que atrapa l’espectador ja des del pròleg situat l’any 1972. Immediatament ens situem 4 anys després en la mateixa ubicació, l’adreça del títol, en que es desenvoluparà pràcticament tot el metratge. Allà arriba una nova família formada per un estoll d’intèrprets sòlids dels que destaquen especialment elles: la debutant Begoña Vargas, que apunta a convertir-se en una presència habitual a partir d’ara en el cinema espanyol, i la malauradament esporàdica a la gran pantalla Bea Segura. Progressivament, aquesta disfuncional família s’haurà d’enfrontar amb l’altre ‘ocupant’ de l’habitatge, que es relacionarà de diferents maneres amb els tres joves de la família nouvinguda en un guió que transcorre amb alguns girs interessants i aconseguits cops d’efecte que desemboquen en un clímax potent de final inesperat.
S’ha de destacar l’excel·lent factura tècnica del film. L’acurada recreació de l’època (tot i que alguna figurant sembla que s’hagi avançat una dècada, ja que és més propi dels anys 80′) amb una precisa direcció artística (tant al mobiliari de l’habitacle com a les respectives feines de la parella) i principalment la notable fotografia, que aconsegueix trasmetre la claustrofòbia pròpia de l’espai a l’espectador. No ens enganyem, ‘Malasaña 32’ no és una proposta original dins del gènere, el seu guió segueix al peu de la lletra els cànons propis del cinema de terror, però tot i així resulta una obra per sobre de la mitjana dins de la nombrosa producció del gènere que temporada rere temporada arriba a la cartellera. En definitiva, una bona dosi de tensió de qualitat que resulta força entretinguda.