El tercer film escrit i dirigit per Sam Levinson és una proposta tan intensa com interessant. Rodada en un arriscat blanc-i-negre, que acaba resultant un encert ja que concentra tota l’atenció en els punyents diàlegs evitant cap distracció, podria ser perfectament una obra teatral ja que es desenvolupa en un únic espai i amb només dos personatges: uns John David Washington i Zendaya que, amb una química excel·lent, ens brinden un autèntic tour de force.
Narrada amb una posició de la càmara certament hipnòtica, un muntatge notable i envoltada d’una partitura adient i molt ben utilitzada, la proposta està plantejada com un combat de boxa; té diversos assalts certaments durs i contundents que, després d’una imaginària campana, tenen els seus segons de descans perquè no només la parella sino també el propi espectador agafi aire i forces per aguantar el següent. La iniciativa es va alternant, evitant així donar treva: quan un dels dos sembla que ha sortit victòrios en el següent es gira la truita de manera que no es preveu un vencedor clar. Així, cop rere cop, assistim als embats d’una parella que manté una tensa relació d’amor-odi realment tòxica, amb una interessant subtrama cinematogràfica que reflexiona sobre els valors del setè art així com també realitza una precisa crítica al paper dels afroamericans en el món del cinema.
‘Malcolm & Marie’ desprèn força, passió i veracitat; un intens combat de resultat nul que probablement donarà peu a noves i repetides confrontacions ja que els dos protagonistes no poden conviure i alhora no poden estar l’un sense l’altre. Ens trobem davant d’una grandíssima pel·lícula no apta per a tots els públics. És un film pel que s’ha d’estar predisposat i motivat, ja que val la pena no perdre’s cap línia d’un guió mesurat al mil·límetre. Una proposta tan brillant com imprescindible.