
La premisa argumental de ‘Malditos vecinos’ és enfrontar l’època adolescent boja de festes universitàries amb la responsabilitat adulta de la paternitat. Aquesta idea es trenca en la primera escena: els suposats adults i responsables pares es comporten igual que els seus nous veïns. No ajuda gaire l’elecció de Seth Rogen, actor que al llarg de tota la seva filmografia ha donat vida a personatges com als que ara s’enfronta, un error de casting realment greu. Al seu costat Rose Byrne fa el que pot i demostra que és una actriu capaç de sortir-se’n de qualsevol interpretació en tots els gèneres. Significativa la presència de Zac Efron, que sembla haver dessistit de jugar-se-la en papers seriosos, després de la seva desafortunada interpretació a ‘El chico del periódico’, i s’ha resignat a retornar a la seguretat de l’estil de rol que li va donar popularitat a la saga ‘High School Musical’.
Pel que fa al film, no aporta res de nou. Ens trobem davant d’una història, diàlegs i situacions repetides en infinitat d’ocasions, només l’homenatge a Robert de Niro i l’escena dels airbags tenen la seva gràcia. Una fòrmula realment sobreexplotada que, tot i així, segueix gaudint de gran èxit a Hollywood i malauradament manté la seva porció en la producció cinematogràfica anual, amb pel·lícules cada cop més idèntiques i de qualitat més que discutible. Una autèntica pèrdua de temps.