A diferència de ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’, que va dirigir Rupert Sanders fa dos anys, i tal i com la recent ‘La Bella y la Bestia’ de Christophe Gans, aquesta versió del conte de ‘La bella durment’ pren com a referència el clàssic animat de Disney i no se n’amaga, al contrari: és un trasllat a acció real d’aquella amb una nova visió del guió.
El més destacat del film és el personatge del títol: ella és la pel·lícula. Angelina Jolie es llueix en un paper certament molt més difícil del que a priori podia semblar. Té en contra que tothom té al cap la Maléfica de la versió animada de 1959, un dels dolents més aconseguits de la història de Disney, a més el paper ha de mostrar diverses cares i sentiments contraposats i molts només amb la mirada. Jolie se’n surt amb nota i no semblar haver pedut força tot i els seus quatre anys allunyada de la gran pantalla. Al seu costat també convenç Sharlito Copley, cada cop més encasellat en personatges excèntrics. Si bé a l’inici del metratge no sembla ser l’adequat pel paper, a mesura que transcorre el guió la seva interpretació creix fins a identificar-se absolutament amb el personatge.
Ens trobem davant d’una proposta familiar rodada amb molta estima i delicadesa, fet que es nota i molt, que farà les delícies no només dels més menuts sino també dels grans, els quals probablement la disfrutaran molt més ja que a més de gaudir d’una molt bona pel·lícula, preciosa i entretinguda, sortiran de la sala amb una sensació de nostàlgia de la versió de Disney així com la de seva pròpia infantesa. La màgia dels contes.