• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    26/11/2018

    Malos tiempos en El Royale

    malos tiempos en el royale

    Sis anys després de la seva sorprenent òpera prima, ‘La cabaña en el bosque’, amb el seu segon treball Drew Goddard demostra que és un autèntic fan de Quentin Tarantino; aquesta ‘Malos tiempos en El Royale’ és un autèntic homenatge al director de ‘Kill Bill’ en una doble faceta: guió i direcció.

    El punt de partida és la trobada de set desconeguts a l’hotel del títol, un curiós establiment que es troba just entre dos estats i que després d’anys d’esplendor ara no viu els seus millors moments. La direcció està planificada fins al més mínim detall, recreant-se en la majoria de seqüències allargant-les fins al límit tot i que en alguna s’excedeix (com en el clímax final que reuneix a tots els protagonistes). Un altre referència a Tarantino és l’estructura capitular del relat, dividint el metratge en tants capítols com protagonistes així com fent diversos salts en el transcurs de la història (com a ‘Pulp Fiction’) així com la repetició d’una mateixa escena vista des de diferents punts de vista segons si la mirada és la del personatge inicial o la d’un secundari. Els diàlegs també tenen el segell 100% Tarantino entre els diferents i extravagants personatges als que donen vida un estoll d’intèrprets, la majoria, plenament entregats. El veterà, i sempre sòlid, Jeff Bridges; la convincent Cynthia Erivo; una Dakota Johnson allunyada de la fallida trilogia de ‘Cincuenta sombras de Grey’; el desconegut Lewis Pullman; un Chris Hemsworth en el paper més diferent de la seva filmografia; John Hamm, el més fluix de tots; i la hipnòtica Cailee Spaeny.

    El film atrapa l’espectador desl del principi i aconsegueix que la seva atenció i tensió es mantingui gràcies als constants i sorprenents girs de la trama però la citada recreació en la majoria de seqüències li provoca un desgast considerable que sumat a un metratge total d’uns dilatadíssims 141 minuts fa que arriba al final realment esgotat. Malgrat aquest handicap, s’ha de reconèixer que ens trobem davant d’una pel·lícula força rodona, inquietant i entretinguda. Un thriller molt recomanable.

    Entrada anterior « El Cascanueces y los cuatro reinos
    Següent entrada Animales fantásticos: los crímenes de Grindelwald »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada