Després del drama ‘La adopción’ (2015), la guionista i directora Daniela Féjerman torna al seu gènere habitual: la comèdia, en aquest cas amb un to francament lleuger i superficial amb un resultat que, si no fós per la importància de les app en la trama, perfectament es podia haver rodat 30 anys enrere.
Res funciona en aquesta proposta. Començant per la seva protagonista, una Malena Alterio que demostra que, si bé funciona com a secundària còmica (com per exemple l’hem vista enguany a Toscana), té molts problemes per aguantar el pes principal d’un film i no convenç en cap moment, tot s’ha de dir: el guió no l’ajuda en absolut. La seva relació amb el triangle masculí (tres personatges càrregats de tòpics i sense el més mínim carisma) no s’aguanta per enlloc. Igualment la seva amiga: una, darrerament omnipresent, Eva Ugarte tampoc creïble, que es limita a repetir el personatge que interpreta sempre (enguany a El juego de las llaves per exemple). També absurda resulta la relació de la protagonista amb el seu ex, inconsistent Antonio Garrido, per no mencionar el tòpic i arquetípic personatge de la seva nova parella, una María Castro amb un estrany tret distintiu en la seva pronunciació que no aporta res al personatge. Encara pitjor, si és possible, són els fills adolescents de la protagonista, fluixos Sofía Oria i Óscar Ortuño (repetetint consecutivament després de Mamá o papá), els seus diàlegs són alarmantment simples, propis d’un serial tipus l’eterna i inacabable ‘La que se avecina’.
‘Mamá no enRedes’ és un autèntic fracàs; una proposta absolutament prescindible que naufraga estrepitosament. Malauradament, amb alguna brillant excepció, aquesta temporada està resultant francament desafortunada pel cinema espanyol. Esperem que la situació es capgiri en el segon semestre de l’any.