• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    04/12/2022

    Mañana es hoy

    mañana es hoy

    Nacho G. Velilla és un especialista en el gènere còmic però aquest 2022 ha rodat les dues pitjors pel·lícules de la seva filmografia: Por los pelos i aquesta ‘Mañana es hoy’.

    L’ acció arrenca l’ any 1991 i el film podria perfectament haver-se rodat en aquest mateix any: tot té un aroma ranci (sigui quina sigui l’ època en que transcorre la trama). Resulta sorprenent, i decepcionant, que dos intèrprets de la talla de Javier Gutiérrez i Carmen Machi, els dos nominats en la propera edició dels Goya per Modelo 77 i Cerdita respectivament, s’ hagin involucrat en aquest despropòsit: Gutiérrez fa el que pot, però no evita el desastre, mentre que Machi fa una involució i torna al personatge estereotip del principi de la seva carrera. Al seu voltant, els personatges dels seus fills (especialment ell) Carla Díaz i Asier Rikarte resulten ridículs, a l’ igual que el duo format per Sílvia Abril i Antonio San Juan: francament pobres. El guió és una malafotocòpia, que sempre empobreix l’ original, de la popular ‘Regreso al futuro’; no se n’ amaga, hi fa diverses referències. La part de la trama que transcorre a principis dels 90′ se salvaria mínimament, però després d’ una seqüència molt malt rodada que desencadena l’ acció, la resta és absolutament fallida. Res és creïble: ni l’ adaptació, ni el nou entorn de la dona, ni el del fill, tenen el mínim de versemblança i ni tan sols el gir argumental final aconsegueix despertar la mínima curiositat, interès resulta impossible, de l’ espectador que, a més, es veu novament colpejat per un epíleg que arrodoneix el desgavell general.

    Velilla necessita un període de reflexió urgent: que les seves dues darreres pel·lícules competeixin per convertir-se en la pitjor pel·lícula espanyola d’ enguany és una molt mala senyal. El temps resulta clau en el guió d’ aquesta nefasta producció, no se us ocorri perdre’l amb el seu visionat.

     

    Previous Post: « El menú
    Next Post: As Bestas »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada