El gran problema que té ‘Marte’ és que una obra mestra del gènere com és ‘Gravity’ és massa recent i les comparacions són tan odioses com inevitables. Tot i no està a l’alçada d’aquella, el nou projecte de Ridley Scott és una gran pel·lícula.
Després d’una introducció prou ràpida es presenta directament el conflicte: un home sol a Mart i els esforços des de la Terra per rescatar-lo. Matt Damon resulta convicent duent tot el pes del film, malgrat el seu esforç no arriba a lluir-se com en canvi sí que ho feia Sandra Bullock a la citada pel·lícula d’Alfonso Cuarón. A la Terra, destaquen un contingut Jeff Daniels, en un dels personatges més aconseguits de la seva filmografia, i una Kristen Wiig que s’allunya de la comèdia, molt habitual en tota la seva carrera. Enmig, en plena ruta espacial, els companys de tripulació de Damon encapçalats per una Jessica Chastain realment desaprofitada i que reclama més presència en pantalla i un Michael Peña que va camí de convertir-se en un secundari imprescindible en l’actual Hollywood.
Tècnicament perfecta, amb una brillant fotografia i muntatge i uns excel·lents so, efectes de so i visuals, acompanyats d’una precisa banda sonora, ‘Marte’ manté bé el ritme tot i els seus 140 minuts de metratge i aconsegueix, tot i que el seu argument podia caure en la repetició i l’avorriment, mantenir l’interés involucrant a l’espectador d’una banda en la lluita de l’home per sobreviure i per l’altra en la carrera contrarellotge per posar en marxa la missió de rescat.
En definitiva, aquesta odissea espacial resulta una pel·lícula interessant, que t’atrapa i emociona, i que és una de les propostes més rodones de la temporada.
