L’òpera prima de Jeymes Samuel és un black western; segueix els canòns propis del gènere amb la particularitat que tot l’estoll d’intèrprets és negre. El guió és absolutament simple, no necessita més: el film només relata la història d’una venjança que desemboca en l’enfrontament entre dues bandes de bandolers rivals, amb els seus respectius duels, mostrats sense cap floritura, durs i explícits, especialment en l’aconseguit clímax final.
La seva factura tècnica és notable, especialment la seva preciosa fotografia, la seva acurada direcció artística, la seva curiosa, tractant-se d’un western, banda sonora (obra del mateix director) i sobretot el seu muntatge: interessant i arriscat, amb una elecció de plans gens habitual que evoca, inevitablement, al cinema del mestre Quentin Tarantino. En mig d’un estoll clarament masculí, tònica habitual del gènere, destaquen dues dones, una en cada banda rival en un rol que, aquí sí, trenca els tòpics del gènere: tan o més perilloses que els seus companys. Les seves dues intèrprets; Zazie Beetz i Regina King (excel·lent el seu monòleg) destaquen per sobre de la resta de protagonistes, mentre que el suposat personatge més important, interpretat per Idris Elba, està francament desaprofitat (molt bo el seu monòleg final) i reclama més minuts, i diàlegs, en pantalla.
En definitiva, ‘Más dura será la caída’ és un western que mescla l’originalitat del toc negre, els rols femenins i la seva arriscada tipologia de plans amb l’estructura de les pel·lícules d’arrel més purista i clàssica del gènere, donant com a resultat una proposta certament interessant.