El pròleg inicial en que coneixem les diferents mascotes que habiten l’edifici és realment prometedor però malauradament és només un miratge, tot el que ve a continuació és una autèntica repetició de típics tòpics sense cap interés i d’originalitat zero.
El problema principal de ‘Mascotas’ és el nul carisma dels seus protagonistes. Cap d’ells desperta el més mínim interés ni cap empatia en l’espectador per tant allò que els hi pugui passar li importa ben poc, o gens. Un cop plantejat el conflicte de l’arribada d’un nou inquili a casa del gos protagonista el seguit de suposades aventures és realment previsible. Una successió de persecucions i fugides i paral·lelament un intent de rescat. Estranyament, tot i que les accions són constants, el film no té cap ritme i acaba avorrint l’espectador fent-se sorprenentment eterns els seus escassos 90 minuts de metratge. Ni les aconseguides vistes de New York, ni la cinèfila referència a ‘Con faldas y a lo loco’ ni l’homenatge a l’escena final de ‘Grease’ són alicients per salvar una proposta buida i sense ànima que no desperta el més mínim interés en cap moment.
Tot i els excel·lents resultats a taquilla de ‘Gru, mi villano favorito’ i el seu spin-off ‘Los Minions’, amb aquesta nova pel·lícula l’estudi Ilumination Entertainment evidencia el seu gran problema: fa projectes adreçats, suposadament, al públic familiar però realment el seu públic potencial són els espectadors més petits: els únics que gaudiran totalment de la proposta. Els infants una mica més grans desconnectaran en molts trams de la història, per no parlar dels seus acompanyants adults: que estaran desitjant la fi de la projecció. Una autèntica pèrdua de temps.