El thriller d’Antonio Hernández té una bona arrencada i el plantejament de la història no està gens malament. Malauradament desaprofita tota la tensió que podia donar la trama, que és molta, amb alguns apunts de guió incoherents, una excessiva reiteració en la situació familiar del protagonista (que no aporta absolutament res a la història) i principalment degut al carisma nul dels seus intèrprets. Començant per Ben Temple que no transmet absolutament res, com tampoc el seu company, Frank Feys. A l’altre costat de la pantalla, Esther Méndez resulta molt creïble inicialment però després passa a convertir-se en un moble més de l’apartament quan en realitat el seu personatge és clau: és l’origen de la situació. Els seus dos companys de captiveri, Aitor Luna i Yon González, resulten ridículs mentre que l’aparició de Luisa Martín com a cervell de la trama no se la creu ningú.
Quan el personatge de Temple arriba a l’apartament el film guanya i molt, la tensió aquí sí que s’aconsegueix i es palpa durant una interessant negociació. Llàstima, però, que aquesta arribi massa tard en el metratge, quan l’espectador ja ha abandonat tot l’atenció pel desenllaç de la proposta i, per molt encertat que sigui el clímax, l’interés ja no es recupera.
‘Matar el tiempo’ no serveix ni tan sols per matar el temps. Totalment fallida.