Ti West completa la seva trilogia de cinema i terror: després de X (2022) i ‘Pearl’ (2022), ara arriba aquesta ‘MaXXXine’, la menys terrorífica de les tres, és pràcticament un thriller, centrada en el personatge del títol: una excel·lent, una vegada més, Mia Goth.
Com les seves predecessores, la seva factura tècnica és brillant, especialment el seu muntatge, amb una fotografia que remet directament al cinema de la dècada dels 80′ en que s’ ambienta l’ acció. Es nota l’ augment de pressupost d’ aquest darrer capítol com mostra el seu repartiment; a diferència de les dues anteriors, ara farcit de noms potents: Elizabeth Debicki (en un personatge certament interessant), Kevin Bacon (en un personatge arquetípic del cinema de l’ època), Lily Collins (el seu rol demana més minuts de metratge) i Bobby Cannavale i Michelle Monaghan (testimonials inspectors encarregats del cas). La trama funció força bé, amb alguna seqüència força potent (el càsting de la protagonista, que evoca el brutal monòleg de l’ anterior ‘Pearl’) i alguna impactant (el final de l’ aparició de Buster Keaton), en que, en tot moment, el ritme i tempo aconsegueixen mantenir l’ atenció de l’ espectador sobre la identitat del misteriós assassí i la seva relació amb la protagonista. Però tot allò aconseguit durant el metratge s’ evapora immediatament en arribar al clímax; certament fàcil, pobre i simple que desvirtua tota la resta del film.
‘MaXXXine’ posa punt i final a una trilogia molt interessant: una aconseguida mescla de terror, cinema i pornografia que retrata molt bé els diferents moments en que es desenvolupen les tres entregues. Malauradament, aquest final no està a l’ alçada dels capítols anteriors però tot i axí val la pena cloure la proposta.