La nova pel·lícula del robot del títol, creat per Go Nagai, és un homenatge al seu 40è aniversari i amb aquesta intenció s’ha realitzat un film d’estil clàssic i sense cap originalitat, adreçat a la seva immensa legió de seguidors. És més, als profans de la mitolgia del personatge els costarà entrar en l’argument del film ja que desconeixen l’origen i accions anteriors dels seus personatges amb les seves conseqüències en aquest nova proposta.
Saga a banda, aquest ‘Mazinger Z: infinity’ és un anime amb tots els elements propis del gènere: un gran detallisme en els escenaris, universos paral·lels, aconseguits combats (especialment el previ a l’enfrontament final amb el doctor Hell, un dels personatges més rodons de la proposta, que mostra el mític robot en tot el seu esplendor), tocs d’humor realment bàsics i senzills (els ajudants del protagonista amb símils esportius, les animadores de Mazinger o les característiques d’alguns dels robots enemics) i certes dosis de reflexió i profunditat (principalment focalitzats en el personatge de Lisa, un altre dels encerts de la pel·lícula).
En definitiva, una emotiva dosi de nostàlgia per a la generació que va crèixer amb les aventures del robot; i és que només tornar a escoltar la inconfusible sintonia i tornar a sentir el típic crit de guerra ‘Puños fuera’ en pantalla gran resulta més que suficient perquè els seus nombrosos i fidels seguidors acabin més que satisfets.
