El cineasta Jorge Coira debuta en la comèdia amb una proposta fàcil i pobre; una pel·lícula que té tots els tocs d’ un telefilm més que d’ una proposta per veure a la gran pantalla.
Una omnipresent Blanca Suárez s’ entrega i fa el que poc en un guió que no dóna més de sí: una sèrie de gags tòpics i típics després d’ un punt inicial realment forçat (la seqüència de l’ avió resulta francament ridícula). A partir d’ aquí assistim a una encadenació de despropòsits sense sentit: l’ error a la residència, l’ aglomeració al pis (absurda la presència de l’ ex), l’ homenatge pòstum… només algun té la seva gràcia (el sopar a quatre al restaurant). Als que s’ ha d’ afegir alguna incongruència enorme de guió (la seqüència del citat homenatge). L’ estoll d’ intèrprets tampoc ajuda a millorar el resultat: Miguel Rellán repeteix el rol que domina perfectament però en que està perpètuament encasellat; Enric Auquer demostra que és un actor tot terreny capaç de salvar qualsevol personatge però que està lluny de la seva intensitat habitual; Nicolás Furtado amb una expressió absolutament nul·la; i Cristina Gallego i Esperanza Guardado que resulten tan carregants com repetitives.
En definitiva, ‘Me he hecho viral’ és una encadenació de gags i situacions molt gastats i previsibles que no desperta el més mínim interès, contràriament l’ efecte que produeix és d’ absoluta indiferènia i avorriment. Desprèn la sensació d’ una recopilació dels millors moments de qualsevol sitcom televisiva de gràcia més que discutible.