El pròleg del film, acció en estat pur, ja ens indica el que ens espera: una ració d’acció trepidant sense que l’excusa argumental importi massa (o gens). Però després d’aquest potent inici, la pel·lícula s’adorm: l’aparició del personatge de Jessica Alba (un simple guarniment) a Tahití es dilata excessivament, amb escenes totalment prescindibles (alguna realment podria ser d’ ‘Inmersión letal’ que també va protagonitzar l’actriu ja que fins i tot el biquini que llueix és pràcticament idèntic).
Un cop s’ha recuperat el leitmotiv, l’inexpressiu, com sempre, Jason Statham ha de complir tres missions. La primera a Filipines és la més fluixa, la segona a Austràlia és la visualment més espectacular i la tercera a Bulgaria resulta força entretinguda amb l’afegit de l’extra a la seu dels submarins que ofereix els millors moments de la proposta. L’epíleg posterior al vaixell només serveix per rematar la pel·lícula i donar-li un final made in Hollywood.
Tot i no ser res de l’altre món, s’ha de reconèixer l’honestedat del cinema de l’actual heroi d’acció per excel·lència: Jason Statham. Les seves pel·lícules no busquen profunditat, ni grans històries, ni molt menys originalitat: són simples vehicles d’entreteniment rodats a l’estil de la gran època artesana del cinema d’acció, els 80 i principis dels 90, lluny del desmesurat abús dels efectes especials de l’actualitat. En aquest sentit, propostes com ‘Mechanic: resurrection’ compleixen perfectament amb el seu objectiu.