
‘Megalodón’ és una pel·lícula senzilla feta a mida del lluïment del seu protagonista (un Jason Statham que es desenvolupa bé en un gènere que domina perfectament però que troba a faltar enemics humans amb els que realitzar els seus habituals combats) al que acompanya un variat grup de secundaris de totes les games i registres que es compenetren perfectament com a grup i el conjunt funciona.
El guió, amb errors i llacunes més que evidents, és el de menys: una simple excusa per arribar a les profunditats on es troba la criatura del títol, la qual, com no podia ser d’una altra manera, està desitjant menjar-se tot el que pugui. És ben cert que tècnicament la proposta està força aconseguida i té certes seqüències ben rodades però el problema és que, amb l’excepció d’aquestes trepidants escenes, la resta resulta realment avorrida.
La pel·lícula guanya quan l’equip puja a la superfície al vaixell amb un gir relativament interessant, però l’escàs interés que havia despertat es perd quan el film vol retre homenatge als clàssics de propostes de taurons amb l’arribada de la criatura a la poblada costa; és absurd que aquesta seqüència no acabi en un bany de sang, per contra té algun còmic que resta la poca credibilitat que ja tenia.
En definitiva, una proposta molt pobre; una sèrie B de gran pressupost adreçada únicament a un públic poc exigent i a la legió de fans de l’action hero protagonista.