Ens trobem davant d’un film fresc, sensible i entretingut que té dues grans virtuts: el seu guió i el seu quartet protagonista.
El guió manté perfectament l’equilibri entre el drama i la comèdia, els seus quatre protagonistes tenen els seus motius per anar a l’edifici on tot comença (la primera nit en que coincideixen és brillant) i en certa manera, no en els casos concrets però sí en el fons, ens podem identificar amb algun, o més d’un: la no acceptació de la pèrdua de notorietat, la sensació d’indefensió davant la societat, la manca d’una afectivitat estable o bé la impossibilitat de trobar el lloc propi en el món. A més, té la durada justa perquè la història no cansi i alguns gags còmics molt encertats que eviten que la pel·lícula pugui caure en el sentimentalisme desmesurat.
L’altre gran encert de ‘Mejor otro día’ és el peculiar grup d’intèrprets que la protagonitzen: Brosnan, Collette, Poots i Paul, un quartet a priori estrany però que, sorprenentment, desprèn una excel·lent química. Tots quatre es complementen i s’aporten molt, destacant amb llum pròpia per sobre de la resta Imogen Poots. Ella és l’ànima del grup i de la pel·lícula, les seves accions i reaccions són el detonant de la majoria de situacions de la pel·lícula.
Es tracta d’una bona proposta, d’agradable i entretingut visionat que ens deixa sensació de frescor, que convida a la reflexió i en general amb un bon regust. Recomanable.
