Després de dues propostes de ciència-ficció, la brillant Ex_machina (2014) i l’alternativa ‘Aniquilación’ (2018), el cineasta Alex Garland es passa al gènere de terror però mantenint un toc molt particular: aquesta ‘Men’ és una proposta molt personal i francament arriscada i diferent de la resta de la cartellera actual.
Costa entrar en la pel·lícula. Amb només dos plans el cineasta ens planteja el fet que desemboca en el trasllat d’ Harper (sòlida Jessie Buckley) a la casa on trasncorrerà tot el metratge. Un espai que, ja d’entrada, es converteix en un personatge més (notable el treball de direcció artística). La proposta té una factura visual impecable i la seva onírica (preciosa l’escena del túnel) i hipnòtica fotografia aconsegueix envoltar l’espectador, el qual se submergeix en les reflexions de la protagonista. Un cop aquest assisteix a la intensa seqüència prèvia als citats plans incials i gràcies al rostre dels diferents homes del film (el títol de la pel·lícula no és pas gratuït), l’espectador segueix el procés que dur a terme Harper, amb un clímax final certament colpidor: en la darrera nit assistim a la cristalització d’aquest camí en uns minuts que aconsegueixen perturbar l’espectador amb una incomoditat i tensió que van in crescendo fins a la seva culminació.
‘Men’ és una proposta arriscada, intensa, incòmoda, penetrant i gens fàcil; no apta per a tots els públics. Un film oníric i hipnòtic que no deixa un regust agradable, però s’ha de reconèixer la seva valentia i l’ allau de sensacions que provoca en l’espectador; allunyant-se així de la buidor i vulgaritat que pobla (afortunadament no sempre) la cartellera. La pel·lícula ofereix tot un repte: passar una estimulant mala estona davant de la pantalla.