Álex de la Iglesia ens torna a portar una comèdia absolutament surrealista, a més aquesta ‘Mi gran noche’ resulta una crítica àcida i dura contra els canals de televisió privats.
La proposta funciona a la perfecció gràcies a un ritme trepidant que no decau en cap moment fruit de les nombroses subtrames que s’amaguen dins de la gravació de l’especial de cap d’any d’un canal de televisió en plena crisi interna amb els seus treballadors que serveix de fil argumental del guió. Perfectament rodada, amb una fotografia i muntatge brillants, té, a més, la sort de comptar amb un important estoll d’actors en estat de gràcia. Hugo Silva i Carolina Bang com a presentadors, una parella amb molta química (excel·lent l’escena del repàs de guió a camerinos), un Luís Calleja que centra tota atenció en cada aparició al plató com a regidor, Carmen Machi i Carmen Ruiz que apareixen el metratge just per no cansar, la revelació de l’anterior treball del director ‘Las brujas de Zugarramurdi’, Jaime Ordóñez, de nou excel·lent, una Blanca Suárez totalment desenfadada al costat d’un atònit Pepón Nieto entre els figurants de la taula 21, un Mario Casas en una brutal paròdia del cantant Chayanne amb el seu ‘Bombero’ i fins i tot Raphael convenç interpretant-se a si mateix. Potser qui desentona és Carlos Areces, que novament tornar a interpretar un personatge totalment histriònic, rol en que ja està encasellat, que acaba resultant massa estrany tot i el despropòsit de personatges que poblen aquesta negríssima comèdia coral.
Si és ben cert que al director en moments puntuals del clímax la proposta se li’n va de les mans, també ho és que aquesta esperpèntica ‘Mi gran noche’ és una de les millors pel·lícules de la seva filmografia. Realment sorprenent i molt divertida.